encara deliciosament en llur Roma antiga.
Los Venezians també ’s creuen tots nobles,
y ‘ls Grechs se consideran pares de les arts
y's glorifican de llurs hèroes antichs. Los
Turchs, eixa vil turba-multa de gent bàr¬
bara, pretenen tenir la religió més per¬
fecta y ’s mofan dels cristians que motejan
de supersticiosos; los Juheus, cosa plahent,
esperan obstinadament llur Messías, que a
hores d’ara esta per compareixer; los Espa¬
nyols se decerneixen la gloria militar, y ’Is
Alemanys s’enorgulleixen de llur granda¬
ria corporal y de lo molt entesos que son
en la magia.
XLIV. Ja veyeu donchs, quantissima
gent ditxosa sap fer la meva companya
Filautia. Adulacié, germana seva, es de
caràcter molt semblant, car si amor pro¬
pi consisteix en acariciarse a sí mateix,
l’adulaciò consisteix en acariciar als al¬
tres. Hi ha però qui fa grans distincions y
desdenya l’adulacié, fixantse més en lo mot
que en la cosa. Eixos tals pretenen que la
bona fè es incompatible ab l’adulaci6, no
fentse càrrech de que fins l'exemple dels
animals los demostra que van errats. Qui
més adulador que ’l cà y al mateix temps
qui més fidel? qui més acariciador y més
Ac ne sin¬
gula perse¬
quar, videtis,
opinor, quan¬
tum ubique
voluptatis
pariat singu¬
lis & univer¬
sismortalibus
Philautia...