amich de l’home que l’esquirol? Eixos exem¬
ples deuen convencer, a menys que vulgau
sostenir que ‘ls lleons bramulants, los ti¬
gres crudels, los lleoparts ferotges sien més
humans qu’eixos ignocents animalons. Es
veritat que hi ha una mena d’Adulaci6
en extrem perillosa, la dels esprits pérfits
y mofetes; però la que m’es propia, la que
emana d’un cor bo y candorés, es molt
més semblant a una virtut que no pas eixa
misantropia trista e insoportable que li
es oposada, eixa humor selvatge y melanco¬
lica de que parla Horacit. Aixeca les ani¬
mes abatudes, consola als tristos, estimula
la deixadès, desperta les energies, alivia ‘ls
dolors, desarma l’ira, fa naixer y cultiva
l’amistat, inspira a l'infant lo gust per l'es¬
tudi, rejoeix als vells, dona concells y Hi¬
cons als princeps... sense ofèndrels, ab pa¬
raulas lloadores! En resum, fa que l'home
sia un ser agradable...
Heu vist may res de més amable y gra¬
ciés que dos matxets gratantse mutuament
l’espinada?
Afegeixo que la Lloança pren gran im¬
portancia en la Eloqüencia, altre tant en
la Medicina, més encara en la Poesia y que