OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 89 encara deliciosament en llur Roma antiga. Los Venezians també ’s creuen tots nobles, y ‘ls Grechs se consideran pares de les arts y's glorifican de llurs hèroes antichs. Los Turchs, eixa vil turba-multa de gent bàrbara, pretenen tenir la religió més perfecta y ’s mofan dels cristians que motejan de supersticiosos; los Juheus, cosa plahent, esperan obstinadament llur Messías, que a hores d’ara esta per compareixer; los Espanyols se decerneixen la gloria militar, y ’Is Alemanys s’enorgulleixen de llur grandaria corporal y de lo molt entesos que son en la magia. XLIV. Ja veyeu donchs, quantissima gent ditxosa sap fer la meva companya Filautia. Adulacié, germana seva, es de caràcter molt semblant, car si amor propi consisteix en acariciarse a sí mateix, l’adulaciò consisteix en acariciar als altres. Hi ha però qui fa grans distincions y desdenya l’adulacié, fixantse més en lo mot que en la cosa. Eixos tals pretenen que la bona fè es incompatible ab l’adulaci6, no fentse càrrech de que fins l'exemple dels animals los demostra que van errats. Qui més adulador que ’l cà y al mateix temps qui més fidel? qui més acariciador y més 12 Ac ne singula persequar, videtis, opinor, quantum ubique voluptatis pariat singulis & universismortalibus Philautia...