Nereu; l’altre, perque sap tracar tres li¬
nees al compàs, se creu un Euclides, aquest
que es com un ase devant la lira y qual veu
es tant agre com la del gall enfollit al cobrir
sa gallina’, se compara a Hermògenes?.
Altre manera de ser folls es la dels qui
s’enorgulleixen dels mèrits de lurs servi¬
dors. N’es testimoni aquell ricatxó doble¬
ment astruch de que parla Sèneca*, que per
contar una historieta tenia prop d’ell uns
esclaus que li apuntavan les bones sorti¬
des..., un nesci que no hauria rebutjat de
combatre al pugilat, encar que no tingués
ni un halé de vida, per la poderosa rahó
de que tenia a casa seva una colla d'es¬
claus extremadament robusts.
En quant als qui cultivan les arts, inútil
parlarne. Tenen tant d'amor propi, que més
aviat renunciarían a llur patrimoni qu'al
dictat de genis; sobre tot los comediants,
y ‘ls cantayres, los oradors y’ls poetes.
Quan més ases son més estàn satisfets
d’ells mateixos, més fan lo pahó y més rum¬
bejan. Y lo graciós es que sempre troban
calçat al llur peu, perque es cosa sabuda