OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 87 Nereu; l’altre, perque sap tracar tres linees al compàs, se creu un Euclides, aquest que es com un ase devant la lira y qual veu es tant agre com la del gall enfollit al cobrir sa gallina’, se compara a Hermògenes?. Altre manera de ser folls es la dels qui s’enorgulleixen dels mèrits de lurs servidors. N’es testimoni aquell ricatxó doblement astruch de que parla Sèneca*, que per contar una historieta tenia prop d’ell uns esclaus que li apuntavan les bones sortides..., un nesci que no hauria rebutjat de combatre al pugilat, encar que no tingués ni un halé de vida, per la poderosa rahó de que tenia a casa seva una colla d'esclaus extremadament robusts. En quant als qui cultivan les arts, inútil parlarne. Tenen tant d'amor propi, que més aviat renunciarían a llur patrimoni qu'al dictat de genis; sobre tot los comediants, y ‘ls cantayres, los oradors y’ls poetes. Quan més ases son més estàn satisfets d’ells mateixos, més fan lo pahó y més rumbejan. Y lo graciós es que sempre troban calçat al llur peu, perque es cosa sabuda Juvenal, III, v. 90-91. 2 Hermògenes, célebre cantayre de qui Horaci parla sovint. 3 Epístola a Lucilius, XXVII.