Equidem
tametsi pro¬
pero, tamen
haud possum
istos silen¬
tio præter¬
currere...
si l'efecte de l’espectacle degués honorarlos,
com si ‘ls morts tinguessin d’avergonyirse
de la senzillès de l’enterro.! Semblan, en ve¬
ritat, edils novament instaurats que volen
lluhirse ab jochs y festins.
XLII. Voldria enllestir; pero no puch
passar en silenci als qui, tant vils com la
més baixa genteta, s’enorgulleixen d’un va¬
nitós títol de noblesa. L’un se diu des¬
cendent d’Eneas, l’altre de Brutus, aquell
ve de pare en fill del Rey Artis! Per tot
rumbeja limatge de llurs progenitors en
pintura, o en esculptura. Comptan llurs
besavis y tresavis, citan llurs eloqüents y
laudatories divises encara qu’ells sian muts
com les estatues y més nuls que ‘ls retrats
que per tot exposan. No obstant, mercès
a la dolça Filautia viuen en una perfecta
astrugancia y fins tenen qui ‘ls admiri!
Mes per què limitarme a un exemple o
dos com si lamor propi no tingués traça
pera fer ditxosos a moltíssims homens sense
distinció! Mireuvos aqueix ser extravagant:
es més lleig qu'un simi y ’s troba bell com
1 Lo Comte de Lude, trobantse a tota extremitat, des¬
près d'haver donat ordres minucioses sobre ’l seu enterro, se
feu portar una pega d’Holanda perque l’enmortallessin en
tela nova.