OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 79 vista un espectacle qu’ha presenciat més de mil cops, y si un dels que miran té la bona sort de tastar un trocet de la bestia morta, se ’n fara un titol d’honor... De tant corre derrera les besties selvatjes y de tant menjarne, hi ha nobles que acaban pera semblar besties ells mateixos, encar que ’s pensin viure com uns reys. Assentarem en la mateixa categoria als devorats per l’afany insaciable de fer construhir. Avuy cambian la rodona en quadrat y lo que era quadrat ho fan rod6. Edifican sense fi ni mesura, arribant al dia en que, arruinats, no "Ils queda ni un recò pera viure ni un mods de pa pera menjar. No hi fa res!: s’han donat la gran satisfaccié de fer obres durant uns quants anys. Ben a la vora d’eixos folls figuran los que per medis magichs volen cambiar la naturalesa de les coses y cercan per mar y per terra la quinta essencia. Ubriagats d’una dolça esperança, no reculan may ni devant la fatiga ni devant la despesa. Imaginan sempre qualque maravellosa troballa que ’ls ilusiona, que ’Is entusiasma, fins que, despullats de tot, ja no “Ils queda ni la possibilitat de ferse construir un fogonet. Contindan però gronxantse en bells somnis y tan com poden empenyen als altres vers la