vista un espectacle qu’ha presenciat més
de mil cops, y si un dels que miran té la
bona sort de tastar un trocet de la bestia
morta, se ’n fara un titol d’honor... De tant
corre derrera les besties selvatjes y de tant
menjarne, hi ha nobles que acaban pera
semblar besties ells mateixos, encar que ’s
pensin viure com uns reys.
Assentarem en la mateixa categoria als
devorats per l’afany insaciable de fer cons¬
truhir. Avuy cambian la rodona en quadrat
y lo que era quadrat ho fan rod6. Edifican
sense fi ni mesura, arribant al dia en que,
arruinats, no "Ils queda ni un recò pera viure
ni un mods de pa pera menjar. No hi fa res!:
s’han donat la gran satisfaccié de fer obres
durant uns quants anys.
Ben a la vora d’eixos folls figuran los que
per medis magichs volen cambiar la natu¬
ralesa de les coses y cercan per mar y per
terra la quinta essencia. Ubriagats d’una
dolça esperança, no reculan may ni devant
la fatiga ni devant la despesa. Imaginan
sempre qualque maravellosa troballa que ’ls
ilusiona, que ’Is entusiasma, fins que, des¬
pullats de tot, ja no “Ils queda ni la pos¬
sibilitat de ferse construir un fogonet. Con¬
tindan però gronxantse en bells somnis y
tan com poden empenyen als altres vers la