OCR
ELOGI DE LA FOLLIA ag qui mereixien remeys, infusions d’elebora eren los qui tractavan ab drogues la seva tant dolça ilusiò. No pretench, però, qualificar de demencia tota aberraciò de l’esprit o dels sentits corporals. Si per exemple un home confon un ase ab un matxet, si un altre pren per obra mestra un enfilall de versos dolents, per això no dirém que un y altre sien folls; pero si a l’erro dels sentits s’ajunta l’erro del judici, ja’s pot afirmar que hi ha demencia. Aixi, donara probes de insanitat d’esprit qui ohint bramar un ase cregui escoltar una maravellosa simfonia, o qui essent un ningú s'imagini ser un Cressus rey de Lidia; mes quan eixa especie de demencia gira, com sol succehir, vers l’alegria, es cosa divertida pels qui ’n son tocats y de gran gaudi pels qui ’n son testimoni... Es una varietat de la follia més freqiient de lo que hom pensa: un ase ’s mofa de l'altre y mutuament se serveixen de diversié arribantse a veure un foli rematat rihent d’un altre que ho es quasi tant com ell. XXXIX. Creyeu a qui vos parla: com més folls siau major ditxa assoliréu ab tal que la vostra demencia sia de la qui emana de mi..., y com los meus dominis s’estenen Verum hoc quisque felicior, quo pluribus desipit modis...