OCR
76 DESIDERI ERASME del parricidi, del inceste, del sacrilegi o pera enfonzar en les consciencies dels culpables les terribles sagetes del remordiment. L’altra demencia, la qu’es emanacié meva, no causa més que beatituts y ’s produeix cada vegada que una dolça ilusió deslliura l’es- ` prit, precipitantlo en un occeà de delicies. Eixa ilusió es la que Ciceré en ses Jletres a Atticus implora com un gran favor dels Deus, a fi de poder oblidar les desgracies que l’atuheixen. Aquell habitant d’Argos que passava ses hores al teatre, tot sol, rihent, aplaudint, transportat d’entusiasme per unes obres que li semblava veure representar, no era tant insensat com semblava, car, llevat la seva alucinació, practicava tots los devers de la vida, era complahent ab los seus amichs, condescendent ab sa muller, indulgent ab los seus esclaus, no s'indignava per un’ànfora destapada, y com fos que la seva familia conseguis guarirlo de lo que semblavan follies, quan l’home ’s trobà remès en la plenitut de son judici se planyé dient: «Per Pollux, ara mheu mort, amichs. No mheu curat, m'heu tollit la ditxa, despullantme per força de les meves fantasies»’. Y tenia rahd, los Horaci. Epístoles, II, 2, v. 134-135.