OCR Output

Igitur ut ad
fatuorum fe¬
icitatem re¬
deam...

At hic rur¬
sus obgan¬
niunt mihi
rane Stoicæ
Nihil, inqui¬
unt, miserius
insania.

74 DESIDERI ERASME

XXXVII. Mes tornant a la ditxa dels
aixelebrats, repareu que, després d’haver
passat llur vida en lo si de tots los plers,
sense temer ni sentir la mort se ’n van dre¬
tament als Camps Eliseus pera divertirhi
ab llurs acudits les animes piadoses y va¬
gatives.

Compareu llur destí al dels homens pru¬
dents y savis. Quin es lo model de pruden¬
cia que voleu oposarme? Un home qu’hagi
usat la seva infantesa, la seva adolescencia
en l'estudi de les sciencies, ‘qu’hagi perdut
los seus anys més hermosos en les vetlles,
afanys y suors, que durant tota sa vida no
hagi johit de res del mon; sempre parcimo¬
nids, pobre, trist, cap-ficat, sever y dur pera
ell. mateix, odiós y desagradable pera ’ls al¬
tres, palit, aixut, valetudinari, lleganyés, vell
y malaltis en edat no extremada, deixant la
vida avans d’hora, encara que la mort sia
ben poca cosa per qui may ha viscut. Eixa
es la vera efigies del varé prudent.

XXXVIII. Me sembla ohir altra vegada
les granotes del Pòrtich!. «No hi ha desgra¬
cia major que la demencia», sento que cri¬

1 Los sofistes eran anomenats granotes d’ Egipte ó del
Portich á causa de llur monòtona canturia.