OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 69 ens innovà que no hi havia cap animal més desditxat que l’home per la rahé de que tots los altres animals saben limitarse a lo que. natura ‘ls consent, y l’home no. XXXV. Encara entre "Is homens preferiria “Is idiotes als savis y als poderosos. Dieume: qui fou més sensat, Gryllus, preferint grunyir en una estable, o ‘1 prudent Ulysses afrontant tant de perills?... Homer, pare de la Faula!, me sembla ser de mon parer. Repareu que sempre diu dels mortals que son uns malhaurats, uns infortunats y al propi Ulysses, que ’ns dona com model de prudencia, sempre ’l tracta de gemegador, d’amohinés*, lo qual no diu may de Pâris, ni dels dos Ajax, ni del bullent Aquiles... De què prové la distinció? De que Ulysses, traydorot y artificiós, no feya res sense consultar a Pallas y de que, massa prudent, s’allunyava de les lleys de la natura. Aixi donchs si veyem que entre ’ls mortals los més allunyats de la ditxa son los qui s’apassionan per la Rectitut, los qui per una follía màxima, oblidant la condició humana en que son nats, aspiran a 1 Nugarum pater. Graviter suspirantem. Rursum inter homines, idiotas multis partibus an teponit doctis ac magnis.