OCR
68 DESIDERI ERASME Lo cavall, al contrari, a causa de tenir los mateixos sentits que l’home y de viure baix son teulat, comparteix les humanes miseries. Sovint, pera no ser vencut en un còs, se reventa, o en la lluyta guerrera, volent avangar, es ferit y cau per terra ab son cavaller. Això sense parlar del brid6 que ’1 reté, dels esperons que ’l punxan, de l'estable hont viu presoner, del fuhet, de les vergues y regnes del cavaller, de tot lo conjunt d’eynes de l’esclavitut a que s’es sotmés voluntariament quan a l’exemple de l’héroe volia venjarse del seu enemich. Quant més ditxoses no son les mosques que viuen a la bona de Deu, no obehint més que a Vinstint, enginyantse pera escapar a les males arts, als paranys dels homens! En quant als moixonets, un cop engabiats perden desseguit llur bellesa natural... Se ’ls ensenya a xiular, fins whi ha que arriban a parlar!...; pero es sabut que les disfreces de l’art son sempre inferiors a les creacions de natura. Per aixd es digne d’encomi aquell Pitagoras disfreçat de gall que després d’haverho sigut tot: filosof, home, dòna, rey, vassall, peix, genet, granota y fins esponja! ! Plinius plane credit spongias esse animalia.