OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 69

ens innovà que no hi havia cap animal més
desditxat que l’home per la rahé de que
tots los altres animals saben limitarse a lo
que. natura ‘ls consent, y l’home no.

XXXV. Encara entre "Is homens pre¬
feriria “Is idiotes als savis y als poderosos.
Dieume: qui fou més sensat, Gryllus, pre¬
ferint grunyir en una estable, o ‘1 prudent
Ulysses afrontant tant de perills?... Homer,
pare de la Faula!, me sembla ser de mon
parer. Repareu que sempre diu dels mor¬
tals que son uns malhaurats, uns infortu¬
nats y al propi Ulysses, que ’ns dona com
model de prudencia, sempre ’l tracta de ge¬
megador, d’amohinés*, lo qual no diu may
de Pâris, ni dels dos Ajax, ni del bullent
Aquiles... De què prové la distinció? De que
Ulysses, traydorot y artificiós, no feya res
sense consultar a Pallas y de que, massa
prudent, s’allunyava de les lleys de la na¬
tura. Aixi donchs si veyem que entre ’ls
mortals los més allunyats de la ditxa son
los qui s’apassionan per la Rectitut, los qui
per una follía màxima, oblidant la con¬
dició humana en que son nats, aspiran a

1 Nugarum pater.
Graviter suspirantem.

Rursum in¬
ter homines,
idiotas multis
partibus an
teponit doctis
ac magnis.