OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 59

ell tot sol, que solament ell fos rahonable,
sol rey, sol lliure! En una paraula que ell
solament fos tota cosa (pero solament se¬
gons lo seu parer), que no ’s plagués en ser
amat, que no amés a ningú, que gosés des¬
denyar als Deus, que condemnés com in¬
sensat tot lo que’s fa en la vida y que se’n
mofés?... Eixa es la fidel pintura de l’ani¬
mal que pera certs filosofs es lo ser perfecte.
Y jo pregunto: si anavam a vots, quina vi¬
la ’1 voldria per magistrat, quin exèrcit
per general? y més encara: quina dòna so¬
portaría un tal marit, quin hoste acolliria
un tal convidat, quin servidor voldría un
tal senyor? Sería preferible pendre al pri¬
mer esbojarrat que ’s presentés, un home
capàg de comandar o d’obehir als que
fossin com ell, un home capàs de ferse
estimar pels seus semblants (que composan
les majories), un home complahent per sa
muller, jovial ab sos amichs, hoste agra¬
dable, un bon companyé, un home a qui
res d’huma fos indiferent'... Mes, ara me ’n
adono de que ja fa massa temps que ’1 vos¬
tre Virtués m'amohina. Parlem de coses més
agradables.

4 Terenci. «Butxi de sí mateix», v. 77.