OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 53 fet fins ara, consentiu a escoltarme ab atenciò. Si la prudencia consisteix en l’us entenimentat de les coses, qui té més dret a l’honor d’esser anomenat Prudent, l'home que per modestia, per curtedat de geni may se decideix a fer res, o l’arruixat que may aturan ni la modestia, perque no es modest, ni ‘1 perill, perque l’ignora? L’home estudiés, l’entenimentat, s’enfonsa en textes antichs, en los quals solament aprèn subtilitats vanes, mentres que °l foll, anant dret a les coses, manejantles, servintsen, adquireix lo veritable bon seny. Homer, tot y sent orb, ha vist la cosa molt clara quan ha dit que °l foll s’instruhia a ses despeses. Dos obstacles grans s’oposan perd al coneixement de lo que convé fer: la curtedat, que glaça lesperit, y la. temensa, que, senyalant lo perill fa preferir l’inaccié. La follia vos deslliura maravellosament d’eix doble inconvenient. Pochs son los que ’s fan carrech de la gran ventatja que hi ha de no avergonyirse de res, d’osarho tot. Si feu consistir lo bon seny en la justa apreciaciò de les coses, escolteu, vos prego: quantes vegades los que ’s creuen possehirlo se ’n troban despossehits? De primer, es sabut que totes les coses tenen, com les