OCR
Verum ut ad id, quod institueram, révertar, quæ vis saxeos, quernos & agrestes illos homines in civitatem coégit, nisi adulatio? 50 DESIDERI ERASME XXVI. Però torno al meu tema. Quina ha sigut la força qu’ha reunit en societat als homens selvatjes, eixits d’un roch o d'una alzina, qui ha fet venir a poblat eixos homens de naturalesa aspre, sino es la forca de l’Adulacié mutua... Allò de la lira d’Amphié' y d’Orfeu no significa pas altre cosa. Quan lo poble romà anava a entregarse als últims excessos, qui restablí ‘l bon ordre en la República? Un discurs filosòfich? De cap manera. Fou una faula bufona y pueril quals personatges eran lo ventre y les altres parts del cos humà. Themistocles ab altra faula da guineu y lerissó»? havía també obtingut un resultat idèntich. Les més entrelligades filosofies haurien produhit igual efecte que Sertorius ab la seva cerva imaginaria*, que ’Is dos gocos de 1 Amphió feya moure les pedres ab sos cants. Orfeu ab sa lira feya seguir animals y arbres. 2 Los Atenians queixantse de l’avaricia dels Magistrats, Themistocles los contà qu’una guineu atormentada per les mosques regracia a un eriss6 que s’oferia pera ventàrlashi dihentse que ’1 remey serfa pitjor que la malaltia. 3 Sertorius feu creure als Ibers que Diana li havía fet present d’una cerva que li deya tot lo que li convenia saber. Lo mateix general, volent probar que l’enginy pot més que la força, ordonà a un home forgut qu’arranqués la cuha 4 un cavall, lo qual Phome no conseguí perque Phavía aferrada tota junta ab les dues mans; en cambi, un altre soldat més feble ho conseguía arrancant les crins una després de laltre.