OCR
ELOGI DE LA FOLLIA un M Lycurge o que la plahent ficció del mateix Sertorius sobre la manera d’arrancar les crins de la cuha d’un cavall. Y això sense retreure a Minos y a Numa que tots dos governaren ab l’ajuda de invencions grotesques. Invencions que sempre tenen lo poder de fer moure l’enorme y pesant animal anomenat Poble. XXVII. Dieume encara, quina república ha may adoptat les lleys de Plató o d’Aristétil, les màximes de Sòcrates? qui ha determinat a Decius a sacrificarse espontaniament als Deus manes? qui ha forçat a Curtius a precipitarse en l’Abim? Qui havía de ser sinó la sirena encisadora que ‘ls nostres filosofs condemnan... Qué hi ha de més insensat, deyen ells, que mendicar los sufragis del poble, comprar son favor per medi de donatius (Zargitionibus), solicitar l’aplaudiment de tants ignares, enorgullirse de llurs aclamacions, ferse portar sobre un carro triomfal com un idol, exposat a totes les mirades, ferse eregir una estatua sobre una placa publica, ferse donar noms ilustres, sobrenoms gloriosos, honors divins prodigats a un home sense mèrit, ceremonies públiques celebrades pera incloure en la llista dels Deus als més perAt rursum quæ civitas unquam Platonis, aut Aristotelis leges, aut Socratis dogmata recepit?