Verum ut
ad id, quod
institueram,
révertar, quæ
vis saxeos,
quernos &
agrestes illos
homines in
civitatem coé¬
git, nisi adu¬
latio?
50 DESIDERI ERASME
XXVI. Però torno al meu tema. Quina
ha sigut la força qu’ha reunit en socie¬
tat als homens selvatjes, eixits d’un roch o
d'una alzina, qui ha fet venir a poblat
eixos homens de naturalesa aspre, sino es la
forca de l’Adulacié mutua... Allò de la lira
d’Amphié' y d’Orfeu no significa pas altre
cosa.
Quan lo poble romà anava a entre¬
garse als últims excessos, qui restablí ‘l bon
ordre en la República? Un discurs filosòfich?
De cap manera. Fou una faula bufona y
pueril quals personatges eran lo ventre y
les altres parts del cos humà. Themistocles
ab altra faula da guineu y lerissó»? havía
també obtingut un resultat idèntich. Les
més entrelligades filosofies haurien produ¬
hit igual efecte que Sertorius ab la seva
cerva imaginaria*, que ’Is dos gocos de
1 Amphió feya moure les pedres ab sos cants. Orfeu ab
sa lira feya seguir animals y arbres.
2 Los Atenians queixantse de l’avaricia dels Magistrats,
Themistocles los contà qu’una guineu atormentada per les
mosques regracia a un eriss6 que s’oferia pera ventàrlashi
dihentse que ’1 remey serfa pitjor que la malaltia.
3 Sertorius feu creure als Ibers que Diana li havía fet
present d’una cerva que li deya tot lo que li convenia sa¬
ber. Lo mateix general, volent probar que l’enginy pot més
que la força, ordonà a un home forgut qu’arranqués la
cuha 4 un cavall, lo qual Phome no conseguí perque Pha¬
vía aferrada tota junta ab les dues mans; en cambi, un altre
soldat més feble ho conseguía arrancant les crins una des¬
prés de laltre.