Page 110 [110]
OCR
Queso num quemquam amabit, qui ipse semet oderit? DESIDERI ERASME 42 l’obrer del patré, l’amich de l’amich, l'hoste de l’hostaler, si no s’enganyavan reciprocament, si no s’adulavan, si no feyen la vista grossa quan calia ferla, si no s’untavan una mica ab la mel de la follia. Tot aixo vos sembla estrany, donchs heus aqui lo que encara ho es més. XXII. Dieume: l'home que s’odia a si mateix pot estimar als altres? qui esta descontent d’ell s’avindra ab un altre? qui s’esta morint de tedi rejohira al seu vehi? Certament pera dir que si, caldria ser més foll que la Follia y si volien exclôurem, en lloch de soportar als altres, la gent se detestaria, trobarian llur desti nafrant, se ferien nosa a si mateixos. La natura, en molts cassos, més madrastra que mare, ha gravat en l’esprit de l'home y, sobre tot dels més sensats, una inclinacié a estar descontent d’ell mateix y a admirar als altres; d’hont resulta que totes les ventatges, tot l’agrado, tot l’encis de la vida s’entela y desapareix. De qué serviria la bellesa, eix rar present dels deus si se la deixés mustigar? Qué es de la joventut si ’l llevat del tedi, propi de la ve-’ llesa, la corromp? La primera regla, no solament de l’art, sino de totes les nostres
