ma y estreny los llaços de l’amistat!. Parlo
naturalment, dels vulgars mortals que son
tots nats ab defectes y dels quals lo millor es
aquell que ’n té un menor nombre ®. En quant
als entenimentats que passan per Deus,
cap d’ells coneix los lligams de l'amistat.
Tot lo més tenen tractes aixuts y desagra¬
dables y encara ab poca gent, o potser ab
ningú, en atenció a que la major part dels
homens desvariejan, que no whi ha pas
un sol que no extravagui sobre molts punts
y que l'amistat no pot existir sinó entre
gent consemblant. Si per atzar una mutua
simpatía apropa eixa gent austera, llur
amistat es poch durable a causa de llur
clarvidencia, que pera discernir los defec¬
tes de llurs amichs té la vista penetrant de
Vaguila o de la serp d'Epidauri*, mes per
llurs propis defectes quant son orbs, quant
malament veuen lo bony de l’alforja que
portan darrera l'esquena!
Donchs si l'home es de tal natura que no
whi ha un sol que no tingui grans defectes,
si 'ls caràcters y ’ls gustos difereixen essen¬
cialment, si la vida està sembrada de tan¬
tes sorpreses, de tants erros y de tantes