Page 107 [107]
OCR
ELOGI DE LA FOLLÏA 39 ma y estreny los llaços de l’amistat!. Parlo naturalment, dels vulgars mortals que son tots nats ab defectes y dels quals lo millor es aquell que ’n té un menor nombre ®. En quant als entenimentats que passan per Deus, cap d’ells coneix los lligams de l'amistat. Tot lo més tenen tractes aixuts y desagradables y encara ab poca gent, o potser ab ningú, en atenció a que la major part dels homens desvariejan, que no whi ha pas un sol que no extravagui sobre molts punts y que l'amistat no pot existir sinó entre gent consemblant. Si per atzar una mutua simpatía apropa eixa gent austera, llur amistat es poch durable a causa de llur clarvidencia, que pera discernir los defectes de llurs amichs té la vista penetrant de Vaguila o de la serp d'Epidauri*, mes per llurs propis defectes quant son orbs, quant malament veuen lo bony de l’alforja que portan darrera l'esquena! Donchs si l'home es de tal natura que no whi ha un sol que no tingui grans defectes, si 'ls caràcters y ’ls gustos difereixen essencialment, si la vida està sembrada de tantes sorpreses, de tants erros y de tantes * Horaci. Sdtires, 1, 3, 44, 45. Idem, 54. 3 Idem, 68, 69.
