Page 105 [105]
ELOGI DE LA FOLLIA 37
Donchs jo soch l’tinica ordenadora d’eixa
menja indispensable... y totes les ceremo¬
nies usades en los festins: la designacié de
qui sera Rey, lo joch de daus, los brindis,
les libacions en la mateixa copa, les cancons
una després de laltra’, la dança, la panto¬
mima no son pas los set savis de la Grecia
qui les han inventades. Soch jo pera major
gaudí del genre humà. Ab la particularitat,
de que eixes coses, com més folles son mi¬
llor embelleixen la vida dels mortals, car si
la vida es trista no mereix lo nom de vida,
y es evident que la tristesa s’en empatro¬
niria si per diversions com las de que vos
parlo no fessim allunyar al seu germà,
l'enuig.
XIX. També trobaréu qui desdenyi eixa
mena de diversions preferint cultivar les
dolçures de l’amistat. «L’amistat, (diuen),
ha de ser posada sobre de tot, es tan indis¬
pensable com l'ayre, ‘l foch y l'aygua?, té
tant d’encis, (diuen encara), que suprimirla
de la vida sería apagarse ’l Sol, y ’1s filo¬
sops afirman que es un dels majors bens.»
i... quem finita cantione tradebat illi quem vollet posi se
canere.
2 Ciceró. Dialech de l’ Amistat, VI.
3 Ciceró. Dialech de l Amistat, XIII.
hoc quc
voluptat
nus neg
yque
is ge¬
ant