Page 101 [101]
ELOGI DE LA FOLLIA 33
tes 1, no fos que un Deu Coryced2 ens es¬
coltés contar coses que Momus en persona
no ha revelat inpunement.
XVI. Però ja es temps, a l'exemple
d’Homer, de deixar als habitants dels cels
pera baixar sobre la terra hont veuréu que
no hi ha joia ni felicitat sense mi. Obsérveu
ab quina precisié la natura mare y nodrica
del genre huma ha tingut cura d’escampar
arreu lo sahonament de la follia! Se¬
gons la difinicié dels estôichs, la saviesa
consisteix en pendre la rahó per guía. La
follía, al contrari, consisteix en donarse
al pler, y pera que la vida dels homens no
fos del tot trista o tediosa, Júpiter los ha
donat més passions que rahonament... En
la proporció de una mitja onça a una lliura.
Ademés, ha col-locat la rahé en un reconet
de la testa è deixant tot lo demés del cos a
mercè de les passions, oposant a la sola
rahó dos tirans furiosos: la còlera, que té
son seti al centre del pit, a la dèu mateixa
de la vida, al cor; y la concupiscencia, qual
Harpocrates, Deu del silenci.
? Sinònim de delator. Corycæi dicti Græcis qui clancu¬
lum auscultabant aut explorabant.
Plató posa la rahó en lo cervell, Pira en lo cor y len¬
veja en les parts inferiors de l'home.
Sed iam
tempus est
ut, ad Home¬
ricum exem¬
plar relictis
Cœltibus vi¬
cissim in ter¬
ram demigre¬
mus...