Page 98 [98]
OCR
30 DESIDERI ERASME foil que Morychus...!1, nom que li vè de la costum que tenen los vremadors d’empastifar ab most y figues xafades la seva estatua, a la porta dels temples. Quins sarcasmes la comedia antiga no li ha llengats!: «ohé quin Deu més tauja», deyen los uns, «es ben bé fill de la cuixa de Jüpiter»? afegien los altres. Mes qui no prefereix ser eix taujà, sempre content, sempre jove, respirant la joia y l’alegria, que no pas eix sorrut de Jupiter que tot ho fa tremolar, o, que ‘1 vell Pan enmatzinantho tot ab ses terrors soptades® o que Vulcà sempre brut de cendres y negre del sutge de la seva farga, o que Pallas mateixa ab sa Gorgona y sa terrible llança, ab son esguard sempre menaçador? l Per què Cupido sempre es infant? Perque ’1 seu humor rialler no li permet fer ni concebre res que sia sensat. Per qué la bella deesa Venus joeix d’una primavera eterna? Perque es de la meva parentela: ho recorda pel color de la seva cabellera, que li ha valgut en Homer lo dictat Morycho Stultior. Seu femore Jovis. 8 Soptades y comunicatives, d’hont es vingut lo mot terror pànich. Terroribus dictis vulgo Panicis. 1 2
