OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 23 blea de Deus poètichs, tant nombrosa, que l'immens Olymp pot apenes contenirla. XII. Confesso no obstant que seria poca cosa dèurem la vida. Vull demostrarvos també que tota la joia que en la vida ’s troba es un dé de la meva munificencia... Qué seria la Vida si no portés la facultat de joir? Veig que m’aplaudiu. Ja suposava que ningú de vosaltres sería prou virtuós... o, per millor dir, prou foll, no, m’erro, prou virtuós, pera no ser del meu parer. Los estòichs mateixos no son enemichs del pler... dissimulan, diuen dels goigs de la vida mil injuries devant la gent, però ho fan pera desgustarne als altres y lliurarshi en ple. Per Jupiter! que ’m digau quin instant de la vida no es trist, sorrut, enuijós, insípit, mortificador, si no hi afegiu lo pler, es a dir, la salsa de la Follía? Podría invocar en favor de la meva afirmació limposant testimoni dun home may prou alabat, de Sófocles, qu'ha deixat eix magnifich elogi meu: d’encis de la vida es l'absencia de tota cordura»? però prefereixo aduhir altres probes. At sane parum sit, mihi vite seminarium, ac fontem deberi...