Page 91 [91]
ELOGI DE LA FOLLIA 23
blea de Deus poètichs, tant nombrosa, que
l'immens Olymp pot apenes contenirla.
XII. Confesso no obstant que seria poca
cosa dèurem la vida. Vull demostrarvos
també que tota la joia que en la vida ’s
troba es un dé de la meva munificencia...
Qué seria la Vida si no portés la facultat de
joir? Veig que m’aplaudiu. Ja suposava que
ningú de vosaltres sería prou virtuós... o, per
millor dir, prou foll, no, m’erro, prou virtuós,
pera no ser del meu parer. Los estòichs ma¬
teixos no son enemichs del pler... dissi¬
mulan, diuen dels goigs de la vida mil
injuries devant la gent, però ho fan pera
desgustarne als altres y lliurarshi en ple.
Per Jupiter! que ’m digau quin instant
de la vida no es trist, sorrut, enuijós, insí¬
pit, mortificador, si no hi afegiu lo pler,
es a dir, la salsa de la Follía? Podría invo¬
car en favor de la meva afirmació limpo¬
sant testimoni dun home may prou ala¬
bat, de Sófocles, qu'ha deixat eix magnifich
elogi meu: d’encis de la vida es l'absencia
de tota cordura»? però prefereixo aduhir al¬
tres probes.
At sane pa¬
rum sit, mihi
vite semina¬
rium, ac fon¬
tem deberi...