Page 87 [87]
ELOGI DE LA FOLLÎA 19
molest, y al obrir los ulls desseguit vaig
somriure graciosament a la meva mare.
No estich gelosa del potent fill de Saturn
que tingué una cabra per dida, car dues
ninfes joliues, Methea, l’Ubriaguesa, filla
de Bacus; y Apedia, l’Inexperiencia,
filla de Pan, m’han nodrit a llurs mame¬
Iles... Miréules aqui entre les meves com¬
panyes y seguidores. Y a propòsit de se¬
guidores, caldrà també dirvos los noms de
les altres. Ara ho faré; però tindrà de ser
en grech.
IX. Eixa que veyeu, la cella enarcada,
es hartia, (Filautia), l’Amor propi; l’altre,
la de mirada somrienta, la qui sempre bat
les mans y tot ho troba bé es Kodaxia,
(Kolakia), ľAdulació; aquella que sembla
endormiscada s’anomena A:9n, (Lhezhe),
l'Oblit; la qui s’apoya sobre ‘Is colzes y ’s
belluga ab recansa es Mtoomovia, (Misopo¬
nia), la Mandra; la qui veyeu, coronada
de roses y tota perfumada, es ‘Hõový, (He¬
donhe), la Voluptat; la qui mira a dreta
y esquerra sense reposar may sa mirada,
es “Avota, (Anoia), la Poca-solta; la qui du
una roseta a cada galta, grassellona y re¬
vinguda, es Too, (Triphe), la Mollesa, y
aquelles dues divinitats mascles que veyeu
Hec nimi¬
rum quam su¬
blatis super¬
ciliis conspi¬
camini, Phi¬
lautia est.