Page 87 [87]
OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 19 molest, y al obrir los ulls desseguit vaig somriure graciosament a la meva mare. No estich gelosa del potent fill de Saturn que tingué una cabra per dida, car dues ninfes joliues, Methea, l’Ubriaguesa, filla de Bacus; y Apedia, l’Inexperiencia, filla de Pan, m’han nodrit a llurs mameIles... Miréules aqui entre les meves companyes y seguidores. Y a propòsit de seguidores, caldrà també dirvos los noms de les altres. Ara ho faré; però tindrà de ser en grech. IX. Eixa que veyeu, la cella enarcada, es hartia, (Filautia), l’Amor propi; l’altre, la de mirada somrienta, la qui sempre bat les mans y tot ho troba bé es Kodaxia, (Kolakia), ľAdulació; aquella que sembla endormiscada s’anomena A:9n, (Lhezhe), l'Oblit; la qui s’apoya sobre ‘Is colzes y ’s belluga ab recansa es Mtoomovia, (Misoponia), la Mandra; la qui veyeu, coronada de roses y tota perfumada, es ‘Hõový, (Hedonhe), la Voluptat; la qui mira a dreta y esquerra sense reposar may sa mirada, es “Avota, (Anoia), la Poca-solta; la qui du una roseta a cada galta, grassellona y revinguda, es Too, (Triphe), la Mollesa, y aquelles dues divinitats mascles que veyeu Hec nimirum quam sublatis superciliis conspicamini, Philautia est.
