tencia intelectual de la Renaixensa del 1500,
potser encara ens ajudi en nostre Renaixement
actual. Llegiulo sense imaginarvos que ’l tra¬
ductor senti gran estimació per Desideri Erasme
ni un foll entusiasme per son llibre, entenent
que hem virat al Català, lo trahem a faré, que
deya Mossén Cinto, perque es un Ilibre celebèr¬
rim y com a tal digne de ser inclòs en la
collecció dels libres que cal posar en llengua
catalana.
Una advertencia respecte al text de l Enco¬
mium Moriæ y a la manera de traduhirlo, y
posarém punt final.
Si després de llegida la prosa que trobaréu al
girar full vos preneu la feyna de colacionarla
ab son text, observaréu que la mancança
d’articles en llati, la cruesa de certs mots, lo tò
mofeta ab que Erasme parla de personatges ve¬
nerables y venerats, devegades donan «frase per
frase» una correspondencia no exactissima... en
la forma. Aixi, per exemple, trobaréu que Erasme
sempre escriu a la manera antiga: Pau, Geroni,
Pere, Basili... hem cregut indispensable escriure:
Sant Pau, Sant Geroni, Sant Pere, Sant Basili;
veuréu qu’ell no diu precisament folls, sino
stults, stultissims, y que, parlant de religiosos in
o ex-claustrats los anomena monachos... ii qui