que sempre roda, satirisa al Peregrins, dient
que van a Compostela, a Jerusalem, a Roma
sense tenirhi cap feyna, deixant llur casa aban¬
donada. Satirisa als Supersticiosos, tractant de
superstició la senzilla y cándia devoció, lo fet
humaníssim de guardar y venerar recorts o reli¬
quies dels ser terrenals o super-terrenals que ’ns
hagin sigut cars. Se burla dels qui ’s preocupan
de les Pompes funerals, dels enterros lluhits,
dels qui fan deixes; recantli sens dupte, que
ningú de la seva sang fos a prop seu pera tan¬
carli’ls ulls, romangués després d’ell pera vetllar
sa despulla. Llegiu donchs eix llibret com se lle¬
geix un document...
Llegiulo també ab una engruna d’indulgen¬
cia per qui ha degut girar al Català un escrit plè
de modismes, de sentencies, d’afirmacions que
fa temps havien caygut en desús en la nostra
llengua catalana desavesada de mitologies, de
filosofies y de teologies...
Llegiulo considerant que brunyir y repolir
certes pedretes, donar llum a certes gemmes,
fer reviure certes maneres verbals pera que tor¬
nin a ser d’un us corrent, donar una traduccié
que sia fidel y al mateix temps una cosa llegi¬
ble, es potser feyna laudable.
Llegiulo considerant que Erasme, gran po¬