Page 64 [64]
OCR
LII J. PIN Y SOLER que sempre roda, satirisa al Peregrins, dient que van a Compostela, a Jerusalem, a Roma sense tenirhi cap feyna, deixant llur casa abandonada. Satirisa als Supersticiosos, tractant de superstició la senzilla y cándia devoció, lo fet humaníssim de guardar y venerar recorts o reliquies dels ser terrenals o super-terrenals que ’ns hagin sigut cars. Se burla dels qui ’s preocupan de les Pompes funerals, dels enterros lluhits, dels qui fan deixes; recantli sens dupte, que ningú de la seva sang fos a prop seu pera tancarli’ls ulls, romangués després d’ell pera vetllar sa despulla. Llegiu donchs eix llibret com se llegeix un document... Llegiulo també ab una engruna d’indulgencia per qui ha degut girar al Català un escrit plè de modismes, de sentencies, d’afirmacions que fa temps havien caygut en desús en la nostra llengua catalana desavesada de mitologies, de filosofies y de teologies... Llegiulo considerant que brunyir y repolir certes pedretes, donar llum a certes gemmes, fer reviure certes maneres verbals pera que tornin a ser d’un us corrent, donar una traduccié que sia fidel y al mateix temps una cosa llegible, es potser feyna laudable. Llegiulo considerant que Erasme, gran po
