Page 54 [54]
ae
XLII J. PIN Y SOLER
la seva Crítica, avuy, en apariencia, no ’n lle¬
gim res; en realitat, no llegim altre cosa. Ell fou
lo primer home del Renaixement que parla ’]
llenguatge de la passió aparentment desapas¬
sionada, del dupte sentenciós en materies de
Fe, de l’ironia punxanta sobre costums y auto¬
ritats, l’inventor de molts arguments en que
s’apoyaren los Protestants pera fonamentar Ilur
Protesta, ell fou l’herald de Marti Luther, de
qui Erasme fou amich mentres cregué que no ’s
tractava més que de coses de frares, de qui ’s
separa y a qui combaté, quan l’altre, mes llò¬
gich, més apassionat, més viril y menys literat,
volgué treure profits tangibles de tot aquell
esforç de sedició.
Desideri Erasme, tant o més reformista que ’ls
homens de La Reforma, no volgué seguir aque¬
lla colla d’exclaustrats y de senyors rebels, trac¬
tantlos de folls, d’orgullosos, de barbres; no
volgué fer causa comuna ab aquells frares y
cavallers rebelats contra Roma, perque, indecis,
irénich, no volia o no creya que fos necessari
que rajés la Nova Font de vida de que ’ls altres
parlavan. Li semblava que les coses ja estavan
com devien estar ab tal que ’s reformessin abu¬
sos de conducta, procediments y ceremonies;
ab tal, sobre tot, de que ’ls savis escrivissin pul¬
crement tota mena de llengües antigues.