Page 55 [55]
BREU COMENTARI XLIII
Ell lo que volia era viure tranquil entre¬
mitj dels seus llibres rars, de les edicions que
veya eixir encare xopes de les prempses; par¬
lant de tot ab aquells amichs seus tant eru¬
dits y amables que li celebravan fins les face¬
cies... y que les hi celebravan perque en
elles se retratava fidelment l'home qu’ell era,
car positivament may se biografià ab tanta
exactitut com al fer corre, sense pensar en sa
persona, aquell càlam que ’1 seu amich y gran
artista Joan Holbein li posà als dits al retratarlo;
may fou tant ell mateix com escrivint lo que
sense ell proposarsho esdevingué més popular,
tot lo que esta tocat d’ironia...
Ironia devegades plahent y a voltes pesada,
car si adhuc de les bones coses cal no abusarne,
ab major rahò pot afirmarse de eixa cosa ni
bona del tot ni del tot condemnable que se ’n
diu Ironia, que si sovint dona forca al discurs
permetent enunciar veritats profitoses, que di¬
tes cruament feririen y dites candorosament
farien riure; es positiu que lironía continua¬
da es cosa insoportable. Però a la societat
del sigle xvi li plavien les coses dites a la
manera que llavors era nova, sense l’encarcara¬
ment y monotonía dels llibres que fins llavors
havíen sigut més llegits; y tot lo que Erasme
escrivía, si no era tècnich o teològich, era espe¬