Page 54 [54]
OCR
ae XLII J. PIN Y SOLER la seva Crítica, avuy, en apariencia, no ’n llegim res; en realitat, no llegim altre cosa. Ell fou lo primer home del Renaixement que parla ’] llenguatge de la passió aparentment desapassionada, del dupte sentenciós en materies de Fe, de l’ironia punxanta sobre costums y autoritats, l’inventor de molts arguments en que s’apoyaren los Protestants pera fonamentar Ilur Protesta, ell fou l’herald de Marti Luther, de qui Erasme fou amich mentres cregué que no ’s tractava més que de coses de frares, de qui ’s separa y a qui combaté, quan l’altre, mes llògich, més apassionat, més viril y menys literat, volgué treure profits tangibles de tot aquell esforç de sedició. Desideri Erasme, tant o més reformista que ’ls homens de La Reforma, no volgué seguir aquella colla d’exclaustrats y de senyors rebels, tractantlos de folls, d’orgullosos, de barbres; no volgué fer causa comuna ab aquells frares y cavallers rebelats contra Roma, perque, indecis, irénich, no volia o no creya que fos necessari que rajés la Nova Font de vida de que ’ls altres parlavan. Li semblava que les coses ja estavan com devien estar ab tal que ’s reformessin abusos de conducta, procediments y ceremonies; ab tal, sobre tot, de que ’ls savis escrivissin pulcrement tota mena de llengües antigues.
