OCR
BREU COMENTARI XXXIII y «eixes tres furies sempre abrahonades contra mi: Hogstraten, Vincent y Egmond, que m’acusan de complicitat ab Luther quan precisament la gent de la Reforma rebutja al qui alguns pretenen ser llur aliat.» Luther, que de primer havía tractat a Erasme ab gran consideració personal, un cop exalçat, quan ja quasi es altre Sant Pare (1522), quan ell, qu’havía fet un dogma del lliure examen persegueix a Schwen, Kefels y a Œcolampada, perque duptan de la seva infalibilitat, escriu pera començar les hostilitats «que encara qu’ ell no sapiga expressarse ab tanta pulcritut com Velogiient Erasme, vol atacarlo sense deixarse imposar per la seva autoritat y °l seu nom», y, si bé retingut pel dolç Melanchton, cada vegada que li escriu ho fa ab major acrimonia. Hutten, lo cavaller Hutten, altre Reformat qual importancia creixent dins del camp Protestant aturà la mort, ataca a Erasme ab paraules sagnantes, y mort Hutten, mort als 33 anys, a Aufen, de malaltíes y de miseria; Zuwingli, Joan Hauslicht Œcolampada y Bucer contintian la seva empenta, y d’amichs qu’havien sigut d’Erasme, junts ab Pfeffer Korn (gra de pebre), juheu convertit, esdevenen los seus més ferotges enemichs. Erasme se ’n indigna, y pera defensarse d’uns f