OCR
XXXIV SOLER J. PIN Y y altres escriu una epistola a Luther, que, en loch de ser un calmant, es preludi d’altre major conflicte, y en mitj d’aquella guerra encesa de diatribes, d’improperis, d’ofenses personals, Erasme, escriu al successor de Lleé X, al papa Adriä VI, dedicantli una edició dels comentaris d’Arnobe, y en eixa dedicatoria, sempre artista, parlant d’armonia diu que la Religid ha de ser armonica. Adria li respon: «Aixequéuvos fill meu, prenéu la Causa de Deu que tant sortosament heu defensada fins avuy. Creyeu que ab la seva ajuda tot poderosa podreu fer tornar a bon cami als qui Luther ha extraviat, encoratjar als qui encare no han caygut, evitar la perdiciò dels qui estan en mitj del naufragi.» Al seu successor, qu’era un Médicis, Clement VII, també Erasme envia un llibre dedicat: «Actes dels Apòstols», y ’1 Papa li respon ab distinciò, fentli ademés un esplèndit present en moneda, però, malgrat la bona opinió en que ’] teníen los Sants Pares, cap dels seus enemichs catòlichs desarma, y’ls Reformats, veyentlo afalagat a Roma, redoblan les seves embestides. Farel, aquell Farel que més tart fou lo braç dret de Joan Calvín, li fa càrrechs perque no romp ab Roma, tractantlo de Balaam que