Page 44 [44]
OCR
XXXII J. PIN: Y SOLER una guerra sens treva y que ja en vida del Cardenal Ximénez de Cisneros l’havia impugnat desde Espanya, però que havía desistit acatant les ordres del Cardenal y les del Papa Lleó X que li manavan respectar a Erasme... Però moren lo Cardenal y ’1 Papa, y ’l terrible Stunica, com li diu Erasme, repren la seva rancuniosa diatriba, lo qual sens dupte fou causa de lo que en sa correspondencia llegim sobre Espanya: «Espanya no’m plau, escriu a Morus, molts lladruchs y poques moçades», deduhintse, però, dels seus escrits que parlava segons l’impressié del moment y ’l personatge a qui ’s dirigia, car Ilegim en altres epistoles que no vol ser sino l’home de tots los paisos, un ver cosmopolita que troba bona la terra hont s’hi esta bé. Dels Espanyols, mort Cisneros de qui havia rebudes proposicions pera que vingués a Espanya acompanyant al jove Carles, li devien desplaure, no precisament los Espanyols d’Espanya, sino aquell Briselot confessor del rey, vingut de Flandes, que tant lo mortificava, aquell Stúñiga que vivía a Roma y al qual vingué a juntarse altre valent adversari, altre tedlech anomenat Carranza, tant pertinds com Stüñiga, tant enemich seu com altres que no eren Espanyols: Bucenta, tedlech de Lovaina
