Page 43 [43]
OCR
BREU COMENTARI XXXI nié en les alusions d'Erasme en l’Elogi de la Follia a les aficions bellicoses d’aquell pontifex; un llibre de Hutt titolat Nemo, un discurs de Mosellanus sobre l'utilitat de les Tres llengues, corren algun temps com obra d’Erasme. Però l’época ditxosa termina. Surgeix Luther y la pau es perduda, l’estudi de l’antigiietat, les dolçors del travall lliterari, son amargades per les controversies teològiques que precipitan a la renaixent societat Europea en un mar de sang. Començan les impugnacions apassionades: tot lo que uns y altres diuen es près per lo tràgich; l'esprit matocer de frare Marti dona a lo qui eren maneres de veure, punts discutibles, esgrima espiritual, pretexte a parada d’erudiciò o de gracioses sornaguerfes, un ayre doctrinari, un accent d’anatema, de malediccid! Esclata la primera disputa. L’adversari d’Erasme es un tedlech francés, un savi, un home de qui Thomas Morus havia dit qu’era ’l renovador de la dialéctica y de la filosofia, un entusiasta de belles-lletres com Erasme mateix, lo Doctor Lefevre d’Etaples. Després li surt a Erasme un altre terrible impugnador que no ’1 deixa viure, l’espanyol López Stúñiga, Doctor en teología de l’Universitat d’Alcala, que de Roma, hont residía, li fa
