OCR Output

BREU COMENTARI XXXI

nié en les alusions d'Erasme en l’Elogi de la
Follia a les aficions bellicoses d’aquell pontifex;
un llibre de Hutt titolat Nemo, un discurs de
Mosellanus sobre l'utilitat de les Tres llengues,
corren algun temps com obra d’Erasme.

Però l’época ditxosa termina. Surgeix Luther
y la pau es perduda, l’estudi de l’antigiietat,
les dolçors del travall lliterari, son amargades
per les controversies teològiques que precipitan
a la renaixent societat Europea en un mar de
sang.

Començan les impugnacions apassionades: tot
lo que uns y altres diuen es près per lo tràgich;
l'esprit matocer de frare Marti dona a lo qui
eren maneres de veure, punts discutibles, es¬
grima espiritual, pretexte a parada d’erudiciò
o de gracioses sornaguerfes, un ayre doctrinari,
un accent d’anatema, de malediccid!

Esclata la primera disputa. L’adversari d’Eras¬
me es un tedlech francés, un savi, un home de
qui Thomas Morus havia dit qu’era ’l renova¬
dor de la dialéctica y de la filosofia, un entusiasta
de belles-lletres com Erasme mateix, lo Doctor
Lefevre d’Etaples.

Després li surt a Erasme un altre terrible
impugnador que no ’1 deixa viure, l’espanyol
López Stúñiga, Doctor en teología de l’Univer¬
sitat d’Alcala, que de Roma, hont residía, li fa