pobre, parla de cavalls propis, de criats, d’exem¬
plars de llibres únichs que li han venut, de ma¬
nuscrits preciosos que fa comprar... Per altra
part, acompanyava en qualitat de preceptor a
un Príncep, fill illegitim de Jaume IV d’Escocia,
un jovenet de vint anys que ja era Arquebisbe
de Sant Andreu a Edimburg, un princep que
mori molt jove a la batalla de Flowden, al costat
de son pare; aquell mateix Princep de qui rebé
en recort l’anell ab un Deu-terme y l’inscripciò:
Cedo nulli, que sempre portà al index de la mà
dreta, que li servi pera sagellar son testament,
y qu’encara guardava al morir.
Passant per Turin, Erasme ’s feu doctorar en
Teologia, formalitat que fins llavors havia des¬
cuydada, y a Padua hont s’atura, atret per
l’anomenada de la seva Universitat, hi es re¬
but com un amich. Hi fa coneixenca ab Joan
Lascaris, un savi y un escelent home, de nacio¬
nalitat grega, al qui feya temps desitjava co¬
y ab Theodoros de Gaza,
també grechs y també savis, y a Bolonia, si be
no hi escolta cap conferenciant püblich, car
segons diu Beatus Rhenanus ja hi anava prou
ensenyat per ell mateix, tingué la ditxa de ferhi
amistat ab Paulus Bombasius.
Arribat a Roma, desseguit s’hi fa amich ab
lo Cardenal Joan de Médicis, després Papa