companyia fa coneixença ab Adrià d’Utrecht,
professor de teologia a la mateixa Universitat,
quals Ilissons Erasme escolta. Allí llegeix a
Adrià l Enchiridion militis christiani, que Eras¬
me portava escrit del castell de Tournhens, a
Pilla de Walcheren residencia de la Marquesa
de Were, hont havía anat a passar una mesada
en companyía de son amich Battus, llibre que,
segons sabem per una carta seva de 1503, havía
compost a prechs d’una dama que volia con¬
vertir al seu marit.
Adria d’Utrecht, que més tart, essent Papa,
li escriu y recorda llur comunitat d'estudis a
Lovaina, escolta l’Enchiridion y Yaproba, y
Erasme, aplaudit per tothom, va y vé per terres
dels Paissos-Baixos, y en 1503 los Estats de
Brabant lo designan pera donar la benvingu¬
da á Felip lo Bell quhavia anat a Espanya y
retornava ditxosament a sa patria, pronun¬
ciant ell son discurs, la diada de l’Epifania
de 1504, a Bruxelles.
Per fi Erasme realisa son projecte d’anar a
Italia que ja havía tingut al eixir de Stein y
que no executà llavors per mancança de mo¬
neda. En aquells díes té lleure de realisarlo, car
tot y planyentse sempre de que no li pagan les
pensions, de que va tan curt de numerari, lo cert
es.que devegades, oblidantse de que ha dit qu'era