Pagina 22 [22]
OCR
x J. PIN Y SOLER lo que ’l seu nom de Gerard pronunciat per neerlandesos resultava una cosa com Dezerard, ell mateix, seguint la moda llavors regnant de llatinisarse ’l nom, s'anomenà Desiderius (Desideri, Didier, Desitjat), afegintse després, per pur hellenisme, lo post-nom d’ Erasmus, que en grech vol dir quasi la mateixa cosa: estimat, desitjat, amable; de manera que portava un nom qu'era un pleonasme, cosa que a ell, tan gramàtich, devía semblarli molt graciós. Son pare no l’abandonà, se ’n ocupà ab zel, fentlo nodrir, ajudant a sa mare, que ’l portà a lescola de pàrvuls de Ter Gouw, encomanantlo a mestre Pierre Winckel, que la regentava y era parent dels Gerard. Als nou anys l’infant era a l’escolanfa de la vehina catedral d’Utrecht, hont, per la seva veuheta fina, cantava ’ls preludis que precedeixen a les entonacions dels Chantres. Tenía per mestre a Jacques Obrecht, autor de misses molt celebrades; y als dèu anys, Margarida, sempre per disposició de Gerard, lo menà a Deventer, vila de gran anomenada per son colegi, hont s’havia establert la «Confraría de la Vida comuna», quals confrares feyen vot de pobresa, de castedat y d'amor als humils... que recollien, qu’educavan; y d’hont eixien mestres per altres escolas, fins al punt de que en 1430 De
