Pagina 22 [22]
x J. PIN Y SOLER
lo que ’l seu nom de Gerard pronunciat per
neerlandesos resultava una cosa com Dezerard,
ell mateix, seguint la moda llavors regnant de
llatinisarse ’l nom, s'anomenà Desiderius (De¬
sideri, Didier, Desitjat), afegintse després, per
pur hellenisme, lo post-nom d’ Erasmus, que en
grech vol dir quasi la mateixa cosa: estimat,
desitjat, amable; de manera que portava un
nom qu'era un pleonasme, cosa que a ell, tan
gramàtich, devía semblarli molt graciós.
Son pare no l’abandonà, se ’n ocupà ab zel,
fentlo nodrir, ajudant a sa mare, que ’l portà
a lescola de pàrvuls de Ter Gouw, encoma¬
nantlo a mestre Pierre Winckel, que la regen¬
tava y era parent dels Gerard.
Als nou anys l’infant era a l’escolanfa de la
vehina catedral d’Utrecht, hont, per la seva
veuheta fina, cantava ’ls preludis que prece¬
deixen a les entonacions dels Chantres. Tenía
per mestre a Jacques Obrecht, autor de misses
molt celebrades; y als dèu anys, Margarida,
sempre per disposició de Gerard, lo menà a De¬
venter, vila de gran anomenada per son colegi,
hont s’havia establert la «Confraría de la Vida
comuna», quals confrares feyen vot de pobresa,
de castedat y d'amor als humils... que reco¬
llien, qu’educavan; y d’hont eixien mestres per
altres escolas, fins al punt de que en 1430 De¬