personatges s’imaginan que tots Ilurs . de¬
vers son complerts barbotejant bé o mala¬
ment llurs oracions... que ’l major nom¬
bre no entén ni comprèn, fins cantantles
ab gran cridoria.
Altrement, sacerdots y no sacerdots, tots
son prou àvits pera engolir. Es un punt so¬
bre ’l qual tots coneixen llurs drets. En
quant a les càrregues, ja es cosa diferent; les
posen sobre les espatlles dels altres o les
llençan, com la pilota ‘al trinquet: l’un la
llença a laltre. Aixís com los prínceps làichs
delegan les diverses parts de llur comanda
a llurs ministres, que la delegan a llurs
servidors;. los sacerdots, per modestia, dei¬
xan al poble tots los exercicis de devoció,
y °l poble ’ls passa als anomenats eclestas¬
tichs, com si no tinguès res de comú, ab
l’Iglesia y que ‘Ils vots del batisme fossin
insignificants. A la vegada, los. sacerdots
que ’s diuen seculars, com si fossin del mon
y no de J. C., s’en descarregan sobre ‘ls
regulars, los regulars sobre..’ls frares, los
no reformats sobre ’ls reformats, y tots
sobre ‘ls mendicants, sobre ‘Is cartoixos,
en quins la devoció s’oculta y de tan ama¬
gada que la tenen no se la veu en lloch.
Igualment los pontífex, tan diligents en
agarbellar riqueses, encomanan los travalls