OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 139

quasi teatral, per ceremonies, qualificantse
de Beatitut, de Reverencia, de Santedat,
distribuint benediccions y anatemes.

Fer miracles es una antiga costum -cay¬
guda en descrèdit, ensenyar al poble es pe¬
nés, esplicar les Santes Escriptures es cosa
de pedants, resar es perdre ’l temps, es¬
pargir llàgrimes es bò pera ‘ls malanants y
per les fembres, ser pobre es menyspreable,
ser vencut es vergonyés e indigne del qui
admet apenes als més grans reys a besar
los seus benhaurats peus, morir «es afròs,
ser. crucificat es infamant. No ‘ls roman
més que llurs armes, y eixes dolces bene¬
diccions de que parla Sant Pau, y que ells
prodigan ab tanta Iliberalitat.

Llurs armes son les interdiccions, suspen¬
sions, aggraves y reaggraves !, anatemes, efi¬
gies; félgora terrible ab que precipitan les
Animes dels mortals en lo fons més fondo de
l’Infern. . Eixes armes terribles, los Vicaris
de J. C. les esgrimeixen, sobre tot, contra Is
qui per instigacié del diable proban de gratar,
de minvar lo patrimoni de Şant Pere. —

Encara que eix apòstol hagi dit. en
l'Evangeli: «Tot ho hem deixat pera seguir¬
vos», li erigeixen un patrimoni de terres, de

1 Censures eclesiàstiques que precedeixen a lexcomu¬

nicació.