OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 139 quasi teatral, per ceremonies, qualificantse de Beatitut, de Reverencia, de Santedat, distribuint benediccions y anatemes. Fer miracles es una antiga costum -cayguda en descrèdit, ensenyar al poble es penés, esplicar les Santes Escriptures es cosa de pedants, resar es perdre ’l temps, espargir llàgrimes es bò pera ‘ls malanants y per les fembres, ser pobre es menyspreable, ser vencut es vergonyés e indigne del qui admet apenes als més grans reys a besar los seus benhaurats peus, morir «es afròs, ser. crucificat es infamant. No ‘ls roman més que llurs armes, y eixes dolces benediccions de que parla Sant Pau, y que ells prodigan ab tanta Iliberalitat. Llurs armes son les interdiccions, suspensions, aggraves y reaggraves !, anatemes, efigies; félgora terrible ab que precipitan les Animes dels mortals en lo fons més fondo de l’Infern. . Eixes armes terribles, los Vicaris de J. C. les esgrimeixen, sobre tot, contra Is qui per instigacié del diable proban de gratar, de minvar lo patrimoni de Şant Pere. — Encara que eix apòstol hagi dit. en l'Evangeli: «Tot ho hem deixat pera seguirvos», li erigeixen un patrimoni de terres, de 1 Censures eclesiàstiques que precedeixen a lexcomunicació.