a part. Stafanyan, no en semblarse a Je¬
sus, sino a no semblarse entre ells; se do¬
nan motius que ‘ls fan feliços. Los uns
estan orgullosos de dirse Cordelers y entre
ells n’hi ha de Recolets, de Menors, de
Minims, de Bullistes. Després venen los fra¬
res Benedictins, Bernardins, Brigitins, Agus¬
tins, Guillelmistes, Jacobistes. Com si ’l nom
de Cristians no fos prou honorable.
La major part d’entre ells donan gran
importancia a llurs ceremonies, imaginantse
que ’l Cel no es ‘prou alta recompensa pera
llur mèrit de celebrarles. No pensan que
J.C. no més los preguntarà si han sigut fi¬
dels a son precepte de Caritat, y pera res¬
pondre, l’un mostrarà la seva panxeta plena
de tota mena de peixos, l'altre vuidarà cent,
quarterons de psalms, un terç comptarà les
miriades de vegades qu’ha fet dejunis (no
dient que per poch reventa altres tantes de
tant afartarse), lo qui fa quatre produira ,
uns munts tan grans de ceremonies que
set grans navilis no podrien transportarles.
Aquest se farà un mèrit de no haver
tocat diners durant una xexantena d’anys,
sense un guant forrat; l’altre presentarà una
caputxa tan llorda, tan greixosa, que un
matalot la lensaria; aqueix recordarà: qu'ha
viscut onze llustres com l’esponja, sempre