OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 123 a part. Stafanyan, no en semblarse a Jesus, sino a no semblarse entre ells; se donan motius que ‘ls fan feliços. Los uns estan orgullosos de dirse Cordelers y entre ells n’hi ha de Recolets, de Menors, de Minims, de Bullistes. Després venen los frares Benedictins, Bernardins, Brigitins, Agustins, Guillelmistes, Jacobistes. Com si ’l nom de Cristians no fos prou honorable. La major part d’entre ells donan gran importancia a llurs ceremonies, imaginantse que ’l Cel no es ‘prou alta recompensa pera llur mèrit de celebrarles. No pensan que J.C. no més los preguntarà si han sigut fidels a son precepte de Caritat, y pera respondre, l’un mostrarà la seva panxeta plena de tota mena de peixos, l'altre vuidarà cent, quarterons de psalms, un terç comptarà les miriades de vegades qu’ha fet dejunis (no dient que per poch reventa altres tantes de tant afartarse), lo qui fa quatre produira , uns munts tan grans de ceremonies que set grans navilis no podrien transportarles. Aquest se farà un mèrit de no haver tocat diners durant una xexantena d’anys, sense un guant forrat; l’altre presentarà una caputxa tan llorda, tan greixosa, que un matalot la lensaria; aqueix recordarà: qu'ha viscut onze llustres com l’esponja, sempre