OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 113

tant estranyes que les sentencies dels es¬
tôichs, tractades de paradoxes, comparades
ab elles, son cosa Ilisa y planera. Per exem¬
ple: «quin pecat es més gros, occir un milenar
d’homens o remendar, en diumenge, la sa¬
bata d’un pobre?; val més que tot s’enfonsi,
com se sol dir, o articular una mentida per
lleu que sía?» Eixes subtilitats tant sub¬
tils ho resultan encara més a causa dels sis¬
temes innombrables dels escolàstichs, de
manera, que podriau eixir més facilment
d’un laberinte que de les tortuositats dels
Realistes, dels Nominalistes1, dels Thomis¬
tes, dels Albertistes, dels Ockanistes, dels
Scotistes... Advertint que no cito totes les
sectes; parlo solament de les principals.
Totes elles fan una tal disbauxa d’erudicié
y de dificultats, que ‘ls Apòstols necessi¬
tarian un altre Esprit Sant que ’ls inspirés
si tenien de discutir sobre tals materies, ab
eixa nova mena de Tedlechs.

Sant Pau era home de fè, però quan ha
dit: La fè es lo fonament de les coses que de¬
bem esperar y una convicció plena de les que
no veyem?, la seva definició no es doctoral.

1 Los Nominalistes preteníen que les idees abstractes

no eran sino sers de rahó, per oposició als Realistes, que ’1s
hi atribuíen existencia real.

2

2 Epist. als Hebreus, XI, 1.

15